Kalipedia
Ara podreu observer tres noticies de kalipedia de temes diferents: Informàtica, Art, Música.A l'apartat d'informàtica he trobat un sobre les targetes d'expansió ( targeta de so, gràfic, etc.)El autor del text ho ha posat més o menys per apartats, comença explicant el que es una targeta i després explica perque es fa servir cadascuna.
Informàtica.
Les targetes d'expansió
-En la placa base es poden acoblar targetes per a realitzar funcions suplementàries, com una targeta de so, una targeta gràfica, una capturadora de televisió o un mòdem intern.
Tipus de targetes d'expansió:
Targeta de So
Aquest component permet reproduir sons en un ordinador. Perquè el so reproduït tingui qualitat és interessant que la targeta reprodueixi de la manera més fidel possible els instruments musicals que suporta: pianos, guitarres, violins,etc.
La targeta de so es fica en la placa i es connecta a la sortida d'àudio del lector de CDROM o de DVD-ROM mitjançant un cable d'àudio. Les connexions externes d'una targeta de so són:
Altaveus.La targeta de so permet connectar un sistema d'altaveus. Encara que la targeta sigui de bona qualitat, és essencial disposar de bons altaveus perquè el so sigui net i de qualitat.
Connexió MIDI o maneta de jocs. Serveix per a connectar un dispositiu per a jocs (maneta de jocs) o un teclat musical (MIDI).
Entrada de línia. Amb ella podem gravar sons d'una font externa, com un equip de so. Sortida de línia. Per a conduir el so produït en l'ordinador a una font o amplificador extern.
Micròfon. Connectant un micròfon podem gravar la nostra veu. Això es pot aprofitar a l'usar un processador de textos usant un programa de reconeixement de veu. Algunes plaques incorporen so integrat. Així disposem d'aquestes connexions en la pròpia placa, però la qualitat del so és inferior que en les targetes de so separades de la placa.
Targeta gràficaQualsevol ordinador ha de disposar d'una targeta gràfica per a poder mostrar els resultats de les operacions en pantalla. Algunes plaques base modernes ja porten el vídeo integrat, però això no és l'habitual, sobretot quan volem treballar amb imatges fixes de qualitat i en moviment. Les característiques bàsiques d'una targeta gràfica són les següents:
Resolució admesa. S'amida en píxels (punts sobre la pantalla) i indica la resolució vertical i horitzontal. Cal tenir en compte també la grandària del monitor. Per exemple, si utilitzem una gran resolució en un monitor de 15 polzades, les lletres, icones, etc., apareixeran molt petits en la pantalla. Les targetes modernes admeten resolucions de 1.600 X 1.200 píxels.
Nombre de colors. Qualsevol targeta és capaç de reproduir color real: 16 milions de colors.
Velocitat de refresc. Indica les vegades que es renova la imatge per segon. A major velocitat, menor cansament visual.
Memòria. S'amida en megaoctets. Determina la resolució i la velocitat de refresc amb la qual podrem treballar. Són típiques memòries de 8, 16, 32 o 64 Mb.
Igual que les targetes de so, les targetes gràfiques es punxen en la placa base. Les connexions externes són:
Sortida per al monitor. Un cable connecta la targeta amb el monitor.
Sortida per a televisió (TV out). Algunes targetes gràfiques disposen d'una connexió de vídeo per a usar un televisor convencional a manera de monitor. Però en aquest cas el televisor ha de disposar de l'entrada de vídeo adequada (S-VHS, per exemple).
Targeta de red.
Va connectada en un slot tipus PCI. És un dispositiu que envia i rep informació a través de línies especials de comunicació o dades (per exemple, una línia ADSL). L'enviament i la recepció es fan en format digital. Per això no necessita realitzar cap tipus de conversió analògic-digital i, per tant, la comunicació és molt més ràpida.
A l'apartat de Música el més actual que he trobat parla sobre el Pop Rock, la estructura és la mateixa que l'altre, resumidament, explica això:
Música
La música pop rock
-En la dècada de 1950, la música popular urbana va protagonitzar un procés de creixement que es va iniciar amb el rock and roll, sorgit en Estats Units.
L'èxit de la música rock està relacionat amb els següents factors socials i culturals:
L'expansió de l'economia de consum en els països occidentals.
El desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses
. L'augment de la capacitat adquisitiva dels adolescents i la seva conversió en un grup social amb característiques pròpies, que va adoptar el rock com llera d'expressió de les seves actituds i valors.
Les vendes de discos als Estats Units van pujar de 277 milions de dòlars en 1955, quan va aparèixer el rock, a 600 milions en 1959 i a 2.000 milions en 1973.
El rock and roll, en la seva evolució, va donar lloc a diversos estils musicals fins al present. A principis de la dècada de 1970 va aparèixer una distinció important entre rock i pop. El rock aspirava a la «autenticitat», comprometent-se amb el profund canvi de mentalitat i valors de les dècades de 1950 i 1960, mentre que el pop s'orientava cap al consum...